​
​
Fitxa tècnica
Jaciment: Hemidolmen de Sant Andreu
Municipi: Fals, Fonollossa
Comarca: El Bages
Tipus d’intervenció: Preventiva
Tipus de jaciment: Megalític. Possible lloc d’enterrament. Assentament Medieval
Coordenades UTM (31N ETR S89): X= 393024.00 ; Y= 4626129.00 ; Z=592 m
Dates: 6 al 9 d’Abril de 2017
Promotor: Miquel Puigdellívol Ragués.
Direcció tècnica: Cristina Belmonte Santisteban.
Paraules clau: Hemidolmen, neolític final, bronze antic, sepulcre, Mas, època medieval.
El dia 8/4/2017 es va fer un sondeig al voltant del dolmen per determinar l'existència de restes arqueològiques i veure si valia la pena fer una excavació completa.
Aquests són els resultats del sondeig:
1. Motivació i objectius de la intervenció
Els propietaris de Casa Betlem, promotora de la intervenció, té un gran interès en conèixer l’entitat de les possibles restes arqueològiques existents al lloc conegut pels veïns com bosquet del dolmen, molt propers al seu mas. En aquests terrenys, propietat de Mª Rosa Vila Escalé, hi ha catalogat un element amb registre arqueològic nº 11716 conegut com Hemidolmen de Sant Andreu. Al seu voltant, a més són visibles diferents amuntegaments de pedres, on s’intueixen diferent parets, nivells d’enderroc i grans blocs de pedra. La promoció tenia l’interès en conèixer l’entitat i valor patrimonial precisament d’aquestes últimes estructures, per tal de valorar la seva documentació i posada en valor, si es donessin les condicions necessàries. A més, aquesta mateixa actuació s’ha aprofitat per intentar determinar i fer una primera i breu valoració, sobre si les restes visibles actualment i referents a l’Hemidolmen, formen part o no d’un antic element megalític. A l’estructura tot i estar catalogada mai s’hi ha realitzat una intervenció arqueològica.
El seguiment arqueològic es va dur a terme d’acord amb la resolució del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, fonamentada en el Decret 78/2002, de 5 de març, del reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya (DOGC 3594, de 13-05-2002).
Un cop efectuada la intervenció, presentem la corresponent memòria arqueològica, en la qual es plasmen els desenvolupaments dels treballs i els seus resultats.
​
​
2. Descripció del lloc d’intervenció i ubicació exacta
L’actuació realitzada ha afectat el subsòl i l’entorn immediat de l’Hemidolmen de Sant Andreu, que es troba situat en una petita zona boscosa, lleugerament elevada i envoltada de camps de conreu, entre Casa Betlem i la Casa de Sant Andreu, al nucli de Fals, terme municipal de Fonollosa (Bages). Tot i que l’estructura està catalogada com a Dolmen de Sant Andreu, físicament es troba més proper a casa Betlem (en la toponímia casa Valent), de la que només la separen 300 m. El dolmen ubicat a la zona del Pla de Valent, és conegut a la zona com Dolmen de Betlem i la zona on s’ubica, els veïns l’anomenen bosquet del Dolmen. L’altitud al punt central és de 592 m.s.n.m. Les seves coordenades UTM (en projecció ETR S89) són les següents: X= 393024.00 ; Y= 4626129.00
3. Antecedents històrics i arqueològics
​
A conseqüència dels incendis del juliol de 1994 que van afectar greument les comarques del Bages i Berguedà, la zona on s’ha realitzat la intervenció va quedar totalment afectada. Uns dies després de l’incendi, Rosa Ragués de casa Betlem, passejant per la zona va observar unes pedres, i en va informar tant als veïns, com a un equip d’arqueòlegs que en aquells moments treballaven al Castell de Sant Mateu de Bages.
El grup de pedres detectat es va catalogar amb el nº de jaciment 11716 i amb el nom d’Hemidolmen de Sant Andreu a la fitxa corresponent de la Carta Arqueològica, del Servei d’Arqueologia, Departament de Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Segons aquesta fitxa, redactada per l’arqueòleg Eduard Sánchez Campoy, qui també en va donar notícia, les restes de l’Hemidolmen corresponen a : “Grans blocs de pedra caiguts i coberts de vegetació, un dels quals sembla distribuït al voltant d'un rebaix que presenta el terreny. Pot tractar-se de les restes desplaçades d'un dolmen, o d'un sepulcre format per una llosa de coberta i una altra o més com suport de la primera o com a senyalització”
El desembre de l’any 2010 i a conseqüència de la revisió de la Carta Arqueològica, s'observà tal i com es descriu en la mateixa fitxa: “... en aquest indret s’hi havia instal·lat un rètol de fusta que indicava somerament 'dolmen' i que a pocs metres hom havia superposat una sèrie de blocs per a sostenir una llosa de coberta (d'aproximadament un metre de llargada) a fi d'atorgar al conjunt un aspecte megalític, que cal associar amb el desplaçament d'altres blocs per crear una mena de taules rústegues de pícnic acompanyades de bancs de pedra fets amb lloses igualment desplaçades”
Durant aquesta revisió, no s’observà cap indici que indiqués la presència d’una construcció megalítica a la zona, ni es van localitzar materials en superfície. Tot i així, el mateix document també esmenta que l’entorn immediat de l’estructura s’observaven amuntegaments de pedra de mida mitjana i petita, interpretats com amuntegaments de pedra, desplaçat antròpicament a conseqüència de l’espedregament dels camps adjacents, per tal de poder-los conrear. D’altre banda, també es ressenyava la greu importància dels desplaçaments antròpics de blocs de mida mitjana i petita (atribuïbles, uns a les tasques agrícoles i, uns altres a la intenció de crear un paratge pintoresc) que podien haver esborrat el rastre en superfície de qualsevol resta d'estructura arqueològica.
4. Objectius i metodologia de la intervenció
​
La intervenció arqueològica realitzada a l’entorn de l’Hemidolmen de Sant Andreu ha consistit bàsicament en la neteja superficial dels diferents amuntegaments i alineacions de pedres visibles a la zona. L’objectiu principal ha consistit en determinar les característiques morfològiques d’aquestes estructures, tècnica constructiva i altres evidencies que permetessin establir una possible funcionalitat i horitzó cronològic per la seva construcció. La neteja s’ha basat en l’extracció de la capa vegetal que cobria les estructures, definint el perímetre i alineació dels murs. Aquestes tasques de delimitació es van completar amb la realització de 3 sondeigs per determinar la presència de restes arqueològiques que poguessin estar amagades al subsòl així com la potència estratigràfica conservada.
En conjunt, el gruix de les tasques s’han dut a terme per mitjans humans sota la direcció de l’arqueòloga i el suport de la promoció que ha col·laborat en les tasques de delimitació. Així mateix també s’han completat, amb el suport d’una maquina retroexcavadora cedida per la promoció, per tal de realitzar els tres sondegis esmentats més amunt.
Es important assenyalar, que en cap cas s’ha procedit a l’excavació exhaustiva de restes localitzades, ja que l’objectiu de la intervenció ha estat simplement determinar-ne la seva presència i definir la seva entitat. Un cop s’han netejat i delimitats els diferents elements d’interès s’ha procedit a la seva documentació gràfica, i al seu cobriment. Així mateix els sondeigs s’han tornat a tapar amb les mateixes terres extretes, ja que l’indret és una zona de pas habitual de senderistes.
El conjunt d’actuacions realitzades durant la present intervenció així com la documentació dels diferents elements s’han realitzat seguint la metodologia arqueologia típica per aquest tipus d’intervencions i prefixada per Harris i Carandini. Cada un de les estructures i estrats documentats s’han identificat amb una U.E. (unitat estratigràfica) on s’especifica cronologia, situació en el jaciment i descripció de les principals característiques. Aquesta documentació s’ha completat amb un ampli reportatge fotogràfic que completa la documentació gràfica de la intervenció.
La intervenció es va dur a terme amb una única jornada de feina de camp, tot i que el permís d’intervenció estava concedit entre els dies 6 i 9 d’abril de 2017. Les tasques tan sols han requerit de la participació de l’arqueòloga directora, Cristina Belmonte, Llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona, i amb experiència en la direcció d’intervencions arqueològiques. Tanmateix val a dir que des de la promoció hi ha hagut un gram interès en ajudar des de l’inici, col·laborant en les tasques de documentació i aportant la maquinaria per a realitzar els sondeigs.
5. Descripció dels treballs
​
L’àrea d’actuació tenia una superfície aproximada de 80 m2, situat en una zona elevada, sobre un aflorament de roca natural, en el que predomina la vegetació de sotabosc juntament amb alzines i pins.
Tal i com hem descrit més amunt, l’objectiu de la intervenció era determinar l’entitat i característiques de les alineacions de parets i amuntegaments de pedres visibles a l’indret. Així doncs des de bon inici els esforços es van centrar en aquests elements, i es va decidir no actuar a l’entorn immediat de l’Hemidolmen. De fet l’excavació d’aquestes possibles restes megalítiques requereix d’una metodologia diferent, i els objectius i característiques de la present intervenció no ho contemplaven. Així mateix, es va valorar el fet que documentat les altres restes visibles i les seves característiques, permetria recuperar indicis per corroborar o descartar la possible presència d’un jaciment relacionat amb la cultura megalítica a la zona.
Així doncs, les feines es van iniciar amb la retirada manual de la capa vegetal, u.e 01, a l’entorn i a sobre les parets visibles. Aquesta corresponia a un nivell de terres de color marró molt fosc, força soltes amb restes orgàniques, principalment arrels, i una gran quantitat de pedres en la seva composició. Aquest estrat tenia entre 0.15 i 0.20 m de potència i s’estenia uniformement tota la superfície de la zona d’intervenció, ja que era un àrea amb una abundant vegetació.
A pocs metres de l’Hemidolmen, al sud d’aquesta estructura s’observava una paret u.e. 06, realitzada a partir de blocs irregulars de pedres de diferents mides i sense traces d’haver estat treballades, col·locades unes a sobre les altres i a trencajunts formant filades regulars. Correspon a una construcció feta amb pedra seca i només s’observa una cara vista, però cal assenyalar que no es va poder documentar la seva amplada. El que si és evident es que fou construïda aprofitant l’aflorament de roca natural existent en aquest punt sobre el que segurament recolza.
En total es van documentar uns 7.5 m de la seva llargada i una potència entre els 0.70 i 0.40 m segons els punts. No es van localitzar els límits d’aqueta estructura i per tant encara podria tenir unes dimensions majors. Si és cert que en l’extrem W semblava intuir-se una cantonada, que indicaria l’existència d’un possible àmbit en direcció N. Tot i així i més enllà d’aquestes suposicions, destaca la localització, a l’extrem E del mur i a la base de l’estructura, d’un conjunt format per unes 5 grans lloses de pedra, u.e. 08, disposades planes. Aquestes pedres sembla que també tindrien continuïtat i presentaven unes dimensions entre 0.30 i 0.40 m tant de llarg com d’amplada, i podrien correspondre a un nivell de circulació.
En relació a aquestes estructures, però sobretot en el cas del mur, U.E. 06, amb l’objectiu de comprovar la seva potència i fonamentació es va realitzar un petit sondeig (Rasa 1) amb màquina i sota el control de l’arqueòloga. Feia uns 0.60 m d’amplada, 3 m de longitud i una potència entre els 0.70 i 0.80 m de profunditat. Pel que fa a l’estratigrafia documentada, els primers 0.30 m corresponien a la capa vegetal, barrejada amb pedres i pinassa. Després es va documentar un nivell de terres, u.e 09, d’uns 0.25 de potència de color marró clar i molt argilós que cobria el subsòl geològic. Aquest estava format per diferents capes de roca calcària i argila i que durant la realització del sondeig es va rebaixar uns 0.14 m per tal de confirmar que el nivell era completament estèril. Tot i la documentació d’aquest estrat, durant l’execució de la rasa no es va recuperar cap fragment ceràmic ni element que pogués aportar informació per tal de d’acotar un horitzó cronològic per aquestes estructures.
En resum, donades les característiques de l’estructura, un mur adossat a l’aflorament de roca natural, que sembla que al mateix temps feia de contenció de terres de la part més elevada d’aquest petitet turó, es podria pensar que ens trobàvem davant d’un mur de contenció o feixa. Tot i la possible existència d’un altre mur solidari a l’extrem oest així com l’enllosat, podrien suggerir un altre funcionalitat per aquestes estructures. Algunes fonts orals parlen que en aquest indret hi havia hagut un petit tancat per guardar el bestiar, i és versemblant pensar que aquestes estructures podrien estar vinculades amb aquesta activitat ramadera. Tot i així caldrà esperar a futures actuacions per determinar la seva posició física respecte els altres elements documentats a la zona i valorar altres possibles usos o funcionalitats per aquestes estructures.
Un cop finalitzat el sondeig i documentades les estructures es va procedir al cobriment, per mitjans humans i amb la mateixes terres extretes, del conjunt d’estructures.
L’altre punt destacable i segurament el més interessant dels documents durant la present intervenció correspon a una acumulació de pedres ubicades a 5 metres al nord de l’Hemidolmen.
En aquest punt, en primer lloc es va procedir a una neteja superficial de la capa vegetal i d’algunes de les pedres acumulades a la zona. Això va permetre delimitar fins a tres estructures muràries, la u.e’s. 03, 04 i 05 respectivament.
La primera, u.e 03, pertanyia a una estructura de grans dimensions realitzada a partir de blocs grans i mitjans de pedres lleugerament escairades, lligades amb fang i disposades unes a sobre les altres a trencajunts definint filades horitzontals. Les pedres de majors dimensions i lleugerament treballades es trobaven a la cara externa, mentre que l’interior estava reblert amb pedruscall. En total es van documentar uns 6.22 m de llargada per 1.1 m d’amplada, i es va constatar que tenia continuïtat en sentit oest.
Tenint en compte la consistència i característiques del mur es va realitzar una rasa paral·lela a la cara N per tal de comprovar la seva potència, tècnica constructiva i fonamentació (Rasa 2). El sondeig, realitzat amb maquina feia 0.60 m d’amplada per 2.50 m de llargada. En aquest cas tampoc es va recuperar cap fragment ceràmic ni documentar cap nivell antròpic en el seu interior. Tot i això el sondeig va permetre confirmar que el mur conservava entorn els 0.30 m de potència i que fonamentava directament sobre el subsòl geològic, format aquí per argiles.
El sondeig que es va realitzar per la cara externa del mur va permetre evidenciar que l’estratigrafia acumulada en aquest punt corresponia a nivells vegetals i d’abandó del conjunt, sense ser visibles nivells d’activitat humana. Tot i així les característiques de l’estructura evidenciaven que es tractava d’una construcció de certa entitat i que podia formar part d’alguna edificació més gran.
De fet aquest supòsit va quedar confirmat amb la localització i delimitació de dues estructures més, les u.e’s. 04 i 05.
La primera, u.e 04, corresponia a una estructura realitzada a partir de blocs grans i mitjans de pedres lleugerament escairades, lligades amb fang i disposades horitzontalment. Presentava unes dimensions de 3.2 m de longitud per 0.60 m d’amplada i una escassa potència d’entre 0.10 i 0.15 m. Es caracteritzava per estar fonamentada directament sobre el subsòl geològic i per ser solidaria al mur u.e 05.
​
Per la seva banda el mur u.e 05, tenia les mateixes característiques constructives que la paret u.e 04, l’única diferència es que en aquesta cas es va documentar una longitud de 3.2 m de longitud, 0.6 m d’amplada i una escassa potència d’entre 0.10 i 0.15 m.
Sembla clarament que ambdues estructures formarien part de la mateixa construcció, ja que tenen una tècnica constructiva idèntica i eren solidàries entre si. De la mateixa manera, sembla que aquests dos elements estan directament relacionats amb el mur u.e. 03, perquè la paret u.e 05 se li adossa. Totes tres estructures estan delimitant un petit espai del que de moment no s’ha documentat el seu tancament oest. Es també important destacar que les tres parets sembla que tenen continuïtat més enllà de la longitud delimitada i que per tant podrien estar en relació amb una construcció de majors dimensions.
Tot i la localització de diverses estructures, els murs u.e’s 03, 04 i 05 i de la paret u.e. 06, a més de la realització dels dos sondeigs a l’exterior dels murs u.e. 03 i 06 respectivament, en cap cas es va recuperar material arqueològic o nivells arqueològics que permetessin datar les estructures.
Davant d’això es va decidir realitzar un petit sondeig al mig de la zona d’intervenció, al sud de les estructures u.e’s. 03, 04 i 05, però prou apartat de la zona de l’Hemidolmen, amb l’objectiu de constatar o no la presència de més estructures o algun nivell d’ocupació que pogués apostar alguna informació rellevant.
Aquest sondeig (Rasa 3), igual que la resta, també es va realitzar per mitjans mecànics i sota el control de l’arqueòloga. Feia uns 3.40 m de longitud i 0.60 m d’amplada i presentava una potència d’entre 0.2 i 0.25 m fins assolir al subsòl geològic. Durant a seva execució es va documentar tan sols un nivell arqueològic, la u.e 02, pertanyent a un estrat de terres de color marró clar mitjanament compacte de 0.05 i 0.10 m, el qual cobria directament al nivell geològic. Tot i que el nivell tenia poca potència es van recuperar, set petits fragments ceràmics, tres de cocció reductora i quatre de cocció oxidant, fets a torn i que podrien pertànyer a ceràmica comuna de l’Edat Mitjana. Tot i així, aquesta cronologia s’ha d’agafar amb totes les reserves, d’una banda per la manca d’excavació extensiva, i d’un altre i més important per les característiques de la mostra, fragments molt petits i rodats que dificulten una datació acurada.
Un cop finalitzat el sondeig, igual que en els altres dos casos, es va procedir al seu cobriment per deixar la zona transitable i adequada per la visita dels senderistes.
Per últim volem destacar que en els afloraments de roca visibles a l’espai, es van detectar alguns orificis e incisions. Alguns d’ells semblen clarament d’origen natural, però d’altres podrien tenir un origen antròpic. Aquest detall podrà quedar confirmat en cas que es faci un excavació a la zona i aquestes elements es puguin posar en context i relació al conjunt d’estructures documentades.
6. Conclusions
Un cop finalitzada la intervenció es pot concloure que s’han assolit els objectius plantejats inicialment. D’una banda s’ha pogut constatar l’existència de restes arqueològiques a l’indret, més enllà de les possibles restes megalítiques prèviament catalogades.
En concret s’han pogut documentar parcialment les restes de tres murs, un d’ells de certa entitat, a més de com a mínim un nivell arqueològic. Les restes s’estenen en una superfície entorn els 80 m2. Així mateix el fet que en tots els casos sembla clar que les restes es perllonguen més enllà dels límits documentats, i que hi ha zones on no s’ha actuat, tot sembla indicar que l’extensió del jaciment seria major que la zona intervinguda.
El conjunt d’estructures documentades, tot i que els resultats de la intervenció són escassos, pensem que a priori es podrien adscriure a l’època medieval. Això bé justificat tant per les característiques de les pròpies estructures, com pels escassos materials ceràmics recuperats durant la intervenció A més a més també hi ha construccions en pedra seca, que indicarien una ocupació continuada del indret.
Davant aquestes evidencies, i tenint present que les restes s’estenen per tota la zona d’intervenció, creiem que els resultats de la intervenció, posen en qüestió que les restes de l’Hemidolmen de Sant Andreu, corresponguin certament a un moment megalític.
Aquesta idea esta justificada pel fet, que sobta pensar que una construcció bastida durant l’època medieval, de certa entitat, hagués mantingut dempeus i a tocar del nou edifici un monument megalític sense afectar-lo o sense haver reaprofitat les pedres per a la pròpia construcció. No sembla gaire versemblant que respectessin aquest monument i construïssin allunyats de l’estructura per tal de no malmetre-la. Aquesta mateixa suposició, també encaixa pel mur ubicat al sud de la zona d’intervenció, i fet amb pedra seca, de més de 0.70 m de potència i de certa entitat.
Tot i així, nomes una excavació exhaustiva de la zona, podria aclarir aquest supòsit i alhora confirmar i determinar tant les característiques, usos, dimensions i cronologia de les restes documentades al llarg de la present intervenció.
Ja hem apuntat en els paràgrafs superiors, que el conjunt d’estructures documentades sembla versemblant pensar que es podrien adscriure a l’època medieval. Tot i la migradesa del resultats, i amb la intenció de donar i posar en context les restes, volem suggerir algunes hipòtesis sobre a que podrien pertànyer el conjunt de murs detectats. Val a dir que aquestes hipòtesis s’han establert en base a la documentació històrica i altres estudis conservats, aportats per la promoció, a qui volem agrair des d’aquí, el seu interès i col·laboració.
En concret s’ha treballat en tres possibles hipòtesis, les quals esbotzem a continuació.
Antiga església de Sant Salvador: Segons la documentació conservada, aquesta església es situava en els termes de Castelltallat i Fals, a l’entorn del mas del Xamal, però fins el moment no s’han trobat evidències d’aquest edifici religiós, desaparegut de la documentació des del segle XIV. El que sembla segur es que es trobaria entre els límits dels castells de Fals i Castelltallat.
Si bé es cert, que entre el mas de Can Xamal i la zona de la intervenció, hi ha més de 3 km de distància en línia recta, algunes notícies històriques i la documentació recuperada per la família Puigdellívol, evidencien que en la zona de Fals, i fins i tot la pròpia casa Betlem, s’havia anomenat en el passat Cal Salvador.
A continuació llistem alguna de les notícies històriques on s’esmenta l’església i/o topònims i referències a Sant Salvador per la zona de Fals.
Segons es desprèn dels estudis de Albert Benet i Clarà, tant al butlletí núm. 26 del Amics de L’Art Romànic del Bages, com al volum del Bages de la Catalunya Romànica, les primeres notícies sobre l’església de Sant Salvador, que degué ser una petita capella rural, corresponen a finals del segle XI.
-
1080 Hi ha unes preveres de Sant Salvador.
-
1087 Apareix un puig de Sant Salvador al terme de Fals.
-
1088 S’esmenta la Roca de Sant Salvador com a límit de Fals.
En L’Opuscle del Mossèn Valentí Noguera, es fa esment de dos testaments d’uns pagesos de la parròquia de Santa Maria de Cans, que fan un deixes per l’Ermita de Sant Salvador. Aquets dos testaments son de finals del segle XIV, i per tant és evident que en aquest moment l’edifici encara està en funcionament, tot que no es sap la seva ubicació.
-
1396 En el testament de Pere Puix del 12 d'abril de 1396 que "deixa a Sant Salvador dos dinés"
-
1397 Testament atorgat el 17-9-1397 del amo de La Vall, Bernat de La Vall, que dona dotze diners a l’ermita de Sant Salvador.
Però quina pot ser la relació entre la desconeguda església de Sant Salvador i les restes arqueològiques documentades a la present intervenció? Doncs la ubicació, i el fet que en el passat, Casa Betlem fos coneguda com a Sant Salvador.
El document que relaciona Casa Betlem amb el topònim de Sant Salvador, és una referencia notarial de finals del segle XIX, facilitada per la família Puigdellívol, promotora de la intervenció.
1860 Document notarial conservat a l’arxiu de Manresa, en referència a casa Betlem diu “…Casa y tierras llamadas San Salvador del Pla de Bastardas…” on queda clar que les terres i casa de sant Salvador són a la zona de Bastardes, on hem de situar les restes arqueològiques de la present intervenció.
La casa de San Salvador doncs, pertanyia a la família Bastardas, els hereus de la qual ja al segle XIX van anar a viure a Camps. Tot i aquest document, no es té constància fins el moment de quin pot ser el motiu que portés a nomenar així la finca. És precisament això, i el fet que es desconegui on hi poden haver les restes de Sant Salvador (ambdues construccions a Fals) el que fa que plantegem la possibilitat, que les restes puguin correspondre a dita ermita.
Mes endavant, i ja l 1888 la casa era coneguda com Cal Salvadó, però popularment ha estat coneguda sempre com casa Betlem, nom que ha arribat fins avui.
Cellarium del testament de la vescomtessa Engúncia (Cardona-Osona).
En el seu testament, datat del 1031, entre d’altres indrets de la zona, es parla d’un lloc anomenat Garviso, que es desconeix on era, però que algunes fonts orals situen a la zona on s’ha realitzat la intervenció, coneguda com l’altiplà de Betlem o de Bastardes. Tot així altres documents el situen entre el Mas Massana i Cal Parera, a prop de les torres de Fals.
En qualsevol cas, segons els citat testament, en aquest lloc, a més de vinyes, hi havia un Cellarium, és a dir un lloc on s’emmagatzemava el vi, i possiblement, amb el pas del temps, també s’hi aixequés alguna construcció annexa, el dit solarium. A continuació citem textualment el paràgraf del testament on es fa referència.
“....Et in locum quem dicunt Garviso, et in alium locum ipsum domum in quo manet homo nomine Dominicus, simul cum totum alaudem quem emi de Advert, quondam, et ipsas alias ca- sas in qua habitat Bonifilio, cum omnia que ibi pertinet, et ipsas vineas que sunt ante ipsum solarium, adiectas alias que sunt ad ipso cabanel, et illa omnia advenerunt mihi per comparationem. Et ipsum cellarium qui est ad ipsum solarium, cum tonas IlIl et cubos III et ipso alaude qui fuit de Enneg Rabaciola, cum ipsos ortos et ortalibus, sive universa genera arborum, et terris et vineis, cultum et eremum, omnia ab integrum....”
Aquestes construccions s’haurien de situar al segle XI, i correspondrien a construccions agrícoles, de certa entitat. De confirmar-se que aquesta zona coneguda com Garviso, és la zona del altiplà de Betlem, no es podria descartar que les restes documentades pertanyessin a aquestes construccions agrícoles.
Mas Medieval Per últim i possiblement com la hipòtesi més versemblant, es podria pensar que les restes documentades a la present intervenció corresponent als fonaments d’un mas Medieval amb el seus annexes agrícoles. En concret el conjunt de parets ubicades al nord de la zona d’intervenció. A més a més no s’han d’oblidar les construccions de pedra seca de la banda sud, que indicarien una ocupació continuada de l’indret. De tota manera i en ambdós casos, les restes s’haurien de relacionar amb l’activitat agrícola de la zona, ja fos com zones d’emmagatzematge, producció del vi...
Així doncs les restes recuperades podrien pertànyer doncs a un mas medieval o als seus annexes, ja sigui un mas del que no se’n tenia constància, com que corresponguin a les restes d’algun mas del que si es coneixia la seva existència però no la seva ubicació. A partir dels masos documentats per Ernest Molins Roca, en la seva obra Fals, en destaquem dos, que per la seva ubicació podrien encaixar amb les restes documentades.
En relació a aquesta ultima possibilitat destacaríem els masos del Maset i de Soler Reig. En el primer cas apareix a la documentació des del segle XIV, i és sabut que des de 1419 va passar a ser propietat de la família Bastardes, com a mas rònec.
En el cas del mas de Soler Reig també es coneix la seva existència des de inicis del segle XIV. El 1458 apareix com a mas rònec propietat de la família Junyent, i de fet el 1730 encara surt en l’inventari de terres de dita família.
Per concloure, simplement volem esmentar que les tres hipòtesis plantejades més amunt, són simplement això hipòtesis de treball. Tenint present les característiques de la intervenció i la migradesa dels resultats, malauradament no es poden aportar uns resultats concloents. Tot i així ha quedat palès, que en els terrenys al voltant de Casa Betlem, a banda del cada vegada menys possible monument megalític catalogat, hi ha un conjunt de construccions, que a priori es podrien adscriure a l’època medieval. A més a més també hi ha construccions en pedra seca, que indicarien una ocupació continuada de l’indret.
Només una intervenció arqueològica en extensió permetrà resoldre tots aquets interrogants e hipòtesis, d’aquí la importància de continuar amb les tasques de recerca, per afegir un nou element d’interès patrimonial a la història de Fonollosa.